Sènior Masculí

Un domingo cualquiera

Era un domingo cualquiera en el que acabamos de copa, si si esta bien escrito, no fueron copas, fue tan solo una. Una copa a la que prácticamente le había puesto nombre y apellidos muy castellanos y acabó siendo catalana. La hazaña comenzó a gestarse de buena mañana en el hotel, rondaban las 9 y los jugadores y acompañantes bajamos a desayunar, era un hotel de tres estrellas que engaña ya que es nuevo y dispone de unas extraordinarias habitaciones y una decoración muy agradable. Todo esto favoreció un ambiente distendido y muy relajado en el que nuestros chicos desayunaron como campeones, las caras de todos ellos expresaban ilusión y bienestar, parecía como si respirásemos victoria antes de comenzar, y es que siendo sinceros el sentimiento es que podíamos, luchando juntos podíamos.

La mañana era soleada y transcurría apaciblemente.  Mientras esperaban a comenzar los ejercicios físicos pudimos ver parte de la retransmisión del partido anterior, increíble…  Estaban a punto de salir en la tele y no se alteraron lo más mínimo. Aquello no iba con ellos, sus pensamientos estaban en el partido, la guerra con el Valladolid es muy antigua y la oportunidad de robarles la copa en su casa les hacía mantener la cabeza fría, el corazón caliente y una sonrisilla en la mirada.

EL PARTIDO, si en mayúsculas por que no era uno cualquiera, era el PARTIDO. Comenzó con una gran intensidad pero sorprendentemente no perdimos la cabeza ni naufragamos en disputas inocuas con árbitros y enemigos, al contrario nos dedicamos a exhibir el mejor juego que tenemos.

13- Una defensa férrea con Heri luchándolo todo, abortando sus contras y resolviendo muy bien.

83- Paniagua colaborando en el juego defensivo siempre listo, siempre ahí. Un partidazo.

11- Un Requena descaradísimo…enfrentándose a jugadores muy veteranos, el rookie se hizo grande.

94- Torres, eso no es una torre es un bastión. Que imagen para la posteridad el solo contra tres jugadores luchando contra la valla en inferioridad numérica.

7- Ales, un auténtico dolor de cabeza para el Valladolid en un par de arrancadas suyas le mete tres asistencias, que ni Messi, a Benito que marca a placer “INCREIBLE” el checo lo dio todo en la pista y ni reventándolo contra la valla consiguieron frenar su torbellino.

72- Beni Benito santo Benito. El partido perfecto, tres golazos y dos asistencias de auténtico orgasmo, sobre todo la segunda que dejo solo a Marga.

10- Super Marga, no solo hizo el gol de oro, su trabajo previo en la pista fue impresionante, duro en defensa abortaba las combinaciones del Valladolid defensa, defensa, defensa, brutal.

16- Xavi, en el partido desplego su gran potencial tanto en defensa como en ataque con diversos disparos y un extraordinario gol.  “Xavi selección” fue el grito de guerra en la grada.

8- Marcus, Marcus. Estuvo en el partido y tuvo la oportunidad de sentenciar, cuando digo estuvo es que se dedicó a jugar como mejor sabe y mantuvo la cabeza fría para poder comandar la victoria, no cayendo en ningún momento en ningún tipo de provocación. El corazón caliente pero bien administrado, absolutamente fantástico.

63- Tavano, grande Tavano, era una muralla en la portería, demostró su superioridad en la portería y sobre todo su experiencia y picardía a la hora de administrar tempos  a la vez que exasperaba a cualquier rival que pasase cerca de sus dominios.

35- Pol Richard, siempre ahí, esperando su turno sin ponerse nervioso dando su apoyo a todos sus compañeros, siempre dispuesto a lo que haga falta. Hay que ser muy especial para mantener ese espíritu a pesar de no jugar. La gente no lo ve en la pista pero los partidos también se juegan en los banquillos, manteniendo la moral, las ganas, es como el pegamento del equipo.

Y la copa fue nuestra…las chicas y los hooligans se morían por abrazar a los chicos y saltar a la pista, corrieron a la salida de la misma a esperar su momento. Jordi Fontanals no podía contener sus lágrimas y con Joaquín saltaban y corrían de emoción abrazando jugadores. Las mamis gritaban tras los cristales y yo me senté un momento en silencio, me sentía absolutamente eufórico y lloraba como un crio… fue muy grande, un momento increíble.

Xavi Lopez.

 

Campions de la Copa del Rei 2013

El passat cap de setmana el nostre equip sènior es va proclamar Campió de la Copa del Rei després de guanyar al CPL Valladolid a gol d'or. 

Tot i haver perdut en dues ocasions aquesta temporada davant l'equip Vallisoletà, el Cent Patins va aconseguir guanyar al Valladolid a casa seva per 5-4 amb gol d'or a la primera prórroga. Amb aquesta, sumem tres Copes del Rei (2006, 2009, 2013).

Per arribar a la final, els sèniors van tenir que guanyar la semifinal davant l'Espanya HC en un complicadissim partit que es va decidir també al gol d'or.

Un cap de setmana per enmarcar on el Club va tornar a sentir el sabor d'un titol nacional.


alt

 

Podeu  veure el video resum del partit:

Sènior "B": Cent Patins 7 - Tucans 3

El partit va començar amb bon joc per part dels dos equips, tot i aixi , va ser Tucans qui obria el marcador. Els nostres nois van reaccionar i dos minuts després, igualaven el resultat. Cap dels dos equips deixava de lluitar i pocs minuts després, Tucans es posava davant al marcador una altre cop. Aquest fet va fer que els nostres s'haguessin de posar les piles i fruit d'això van poder capgirar el resultat, posant-se davant en el marcador abans d'acabar el primer temps.

Al segon temps, els nostres jugadors van sortir molt més forts amb bones combinacions de joc que anaven donant bon resultat, i els gols s'anaven succeint  fins arribar al resultat final.

Cal felicitar a tot l'equip pel bon joc ofert.

Enric Martí (delegat)

Lliga Èlit: CPLV DISMEVA VALLADOLID Vs HCR CENT PATINS

221726_440127199403993_268549598_n[1] Aquest cap de setmana el Cent Patins viatjava amb els dos sèniors a terres castellanes per disputar un dels partits més importants de la temporada.

Tant el masculí com el femení s’enfrontarien amb el poderós CPLV de Valladolid. Des del club, coneixedor d’aquests importants enfrontaments, es fletaria un autocar per acompanyar tothom qui ho volgués als dos equips sèniors. A banda del rival, el Rubí s’enfrontava a un ple espectacular del pavelló, però els seguidors rubinencs no es van deixar intimidar i no van afluixar en cap moment donant suport als equips sènior amb diversitat de pancartes i banderes.

CPLV PANTERAS 2     HCR CENT PATINS 2

VALUÓS EMPAT EN UNA PISTA ON DES DE FA DOS TEMPORADES NINGÚ HA ACONSEGUIT PUNTUAR

Per una banda les noies, amb ja el títol a la butxaca de Las Panteras, buscaven tornar a domicili la derrota soferta en el Pavelló de la Llana.

Un partit força intens on les rubinenques van imprimir un alt ritme de partit que les va ajudar a posar-se per davant en el marcador, mantenint-lo  a favor en tota la primera part, un primer temps on el Cent Patins va ser clar dominador. Però les val·lisoletanes després del descans van buscar amb més intensitat la porteria de Carlota igualant el lluminós al final del partit amb un 2-2.

Un gran desgast físic per part dels dos conjunts que va fer que es veiés un bon espectacle de hockey amb moltes jugades, moltes ocasions, i un resultat incert fins l’últim segon que va provocar que tant els seguidors castellans com el rubinencs gaudissin d’un molt bon partit. Una part per cadascun dels equips feia just l’empat, en definitiva un molt bon resultat d’un desplaçament on ningú ha pogut treure un sol punt.

CPLV DISMEVA 8  HCR CENT PATINS 6

L’ENFRONTAMENT MÉS ESPERAT DE LA TEMPORADA, SUPERA AMB ESCREIX TOTES LES ESPECTATIVES

Importantíssim enfrontament en el que només valia la victòria per seguir vius pel títol. Pel que fa al CPLV també tenia que fer-se amb la victòria si volia celebrar el campionat davant de la seva afició. Una grada a vessar feia del pavelló un autèntic infern, coneixedors del potencial del Cent Patins sabien que haurien de posar-ho tot a la graella si volien sortir-ne victoriosos.

Sonava el xiulet, es posava el puck en moviment i els dos conjunts van sortir amb molta intensitat, pressió total en cada jugada i en cada pastilla dividida. El Rubí, del tot concentrat, lligava jugades i arribava a porteria amb claredat i no va trigar en obrir el marcador fent que el Valladolid anés a remolc en el marcador en tota la primera part arribant al descans amb un favorable 3-5.

Segons abans però, en una desafortunada jugada d’atac dels castellans, un fort xut impactava a la cara de Marcus Fajardo deixant al jugador estès a la pista, fora de les rivalitats, tot el pavelló va quedar mut davant del succés. En el descans en Marcus va ser atès per una doctora, presentava un trau a la mandíbula, tot i així va demanar que l’encintessin amb gases i esparadrap per continuar la segona part, i ho va fer tot i mermat de forces amb la seva empenta i lluita habituals, un cop a Rubí va ser traslladat a l’hospital del Vall d’Hebrón on li van diagnosticar una fractura de mandíbula.

Aquest fet va fer canviar el partit, els castellans a l’inici de la segona part neutralitzaven el marcador empatant a cinc,tot i això el Rubí continuava amb el seu joc i la seva intensitat, però si ja en la primera part anotava dos gols en aquesta segona l’Americà Nathan Sigmund es va posar l’equip castellà a l’espatlla i va marcar la diferència, tot i que el Cent Patins va fer el millor partit de la temporada no va poder aturar a un jugador que està en una altra dimensió del hockey. El CPLV es posava per davant en el marcador 7-6 i ja en l’últim minut, el Rubí treia al porter per un jugador més de pista per crear superioritat i intentar capgirar el marcador però en una pèrdua a pocs segons del final el Valladolid arrodonia, a porta buida, el marcador en un 8-6.

Ara toca consolidar la segona plaça de la taula amb dos enfrontaments força complicats, aquest dissabte, 30 l’equip viatja a Mallorca per enfrontar-se a l’Espanya HC i rebre seguidament al complicat Molina Sports de Gran Canària.

 

Jordi Fontanals